RESSENYA (ATÍPICA) DE LA TAULA RODONA SOBRE EL FENOMEN 15-M AHIR AL CLUB DM

Quan el poble demana botelllot, se li posa, quan demana esports se li construeix una ciutat esportiva, però quan demana democràcia li envien la policia.

 

Algunes de les coses que varem sentir ahir, bé per part dels ponents, bé per part del públic:

El 15-M representa la dignificació de l'espai públic com a espai de diàleg i reivindicació i conseqüència del malestar de la societat per la situació social existent.
El 15-M és un moviment reivindicatiu contra la llei, per un motiu just.
Les acampades estan composades per gent molt diversa, entre la que hi ha molta gent jove molt ben preparada.
És un col·lectiu molt heterogeni però tots fan ús de molt de respecte.
Els ciutadans amb l'actual sistema polític no pintam una "regadera".
El motor que mou tot això és el ciberespai.

És perfectament possible que tot començàs amb en Fabio Gándara al barri de "la Prospe".
En definitiva, tot es decideix per 4 persones d'uns poc partits polítics (referit a la situació social, econòmica i política).
La transició democràtica s'esta demostrant ara que va ésser una autèntica "xapussa".
Vivim una democràcia molt superficial.
El moviment 15-M no és un moviment utòpic, és més aviat un moviment conservador. Vol conservar els valors i assoliments de després de la II Guerra Mundial que ara estan en perill.
El moviment 15-M és un moviment anònim, apartidista i asindicalista.
El 15-M s'ha de fer sostenible en el temps.
El futur del moviment dependrà del que hi hagi canvis a Espanya i també de les xarxes socials.
Els acampats no tenen per què donar solucions. No és la seva feina.
La participació ciutadana no és incompatible amb la representació atorgada per les urnes cada 4 anys.
Els sindicats, les associacions de veïns, els moviments socials... "s'ho poden fer mirar".
El moviment del 15-M és absolutament necessari que segueixi.
El manifest de Democracia Real Ya és revolucionari perquè demana limitació dels mandats dels polítics, democràcia interna als partits polítics, llista obertes. És una revolució "del carajo". Tots hi estam d'acord amb això. Tots manco els polítics.
Les acampades si tenen referents: Irlanda, Islàndia és el model a seguir, l'obra "Zona temporalmente autònoma".
Les accions han d'ésser locals, però els problemes son globals.
Quan el poble demana botelllot, se li posa, quan demana esports se li construeix una ciutat esportiva, però quan demana democràcia li envien la policia.